NOTES HISTÒRIQUES DE LA PARRÒQUIA DE
SANT JOAN DESPÍ. LA SAGRERA
Per Mn. Josep M. Martí Bonet, arxiver
del Arquebisbat de Barcelona
Segons la documentació custodiada a l’Arxiu Diocesà i a la Catedral de Barcelona, Sant Joan Despí és una parròquia molt antiga que abans del 2004 pertanyia al bisbat de Barcelona i ara és del de Sant Feliu de Llobregat. Resulta d’alguns documents que la denominació “Despí” no és l’originària sinó Sant Joan Mizano o de la vila de Mizano. El primer esment d'aquesta parròquia data de l'any 1002, en relació amb una donació feta al monestir de Sant Cugat. L'any 1010, el bisbe Aeci de Barcelona donava aquesta església, aleshores dedicada a Sant Sadurní i Sant Joan, al capítol (canonges) de la seu de Barcelona, acció que va ser refermada el 1012. El 1098 es documenta l'existència de la sagrera de l'església.
El temple parroquial d'època medieval va ser engrandit i reformat al segle XVI en estil renaixement. Va ser incendiat el 1936 i posteriorment totalment arrasat per ordre municipal. El 1940 s'inicià la construcció d'un nou temple projectat pels arquitectes Aixelà i Pujol.
Es conserven a l'arxiu parroquial nou, donat que l'anterior es perdé durant la Guerra Civil de 1936-39, els llibres sagramentals a partir de l'any 1918.
Dins el terme parroquial hi ha una església oberta al culte sota l'advocació de Santa Maria (Barri Pla del Vent).
La bibliografia fonamental és: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 145. Catalunya Romànica, Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 308. Arxiu Diocesà de Barcelona, Parròquies, Arxius, 9 (600-699).
Resulta de varies escriptures que “Pi” o “de Pi” no és el nom primer de la parròquia ara coneguda amb el nom Despí, sinó que era “Mizano” i “Vico Mizano”. En l'any 1010 a 30, Marçel bisbe de Barcelona, amb consentiment dels comtes Ramon i Ermesinda, els seus senyors, donà a l'església canonja de Sta. Maria Verge l'església i parròquia de St. Joan i St. Sadurní, situada en la planura del riu Llobregat al lloc nomenat “Vico Mizano”, veí de la parròquia de St. Just Desvern o de “Vico Verce” i prop de la ciutat de Barcelona. Aquesta donació la feu amb els delmes, primícies i ofertes per el sosteniment dels canonges i perquè aquests cada dia resin i celebrin sacrificis.
Al cap de deu anys (1020) consta un jurament prestat pel comte Berenguer d’un fuster la parròquia de St. Joan situada a “Micano”, la que amb les seves pertinences és pròpia de la catedral.
(Arxiu Capitular. Llibre I de les Antiguitats n. 15)
En l'any 1059 tenia el nom adjunt de Llobregat com es llegeix a l'escriptura de venda d'una propietat situada a “Miçiano” i en les parròquies de St. Joan de Llobregat i St. Just de Vercio, dins del Comtat de Barcelona feta per Guadalt Adalbert a Bonfill Mir per 2 mancusos d'or.
(Arxiu Corona d’Aragó, Ramon Berenguer I, 247)
Ben prop del terme del segle XI ja apareix el nom del Pi, el que consta en una escriptura de 23 d'agost de 1098 amb la qual Grau Mir, clergue donà a Sta. Maria de Font Rubí una propietat, alou, que tenia al Llobregat dins de la parròquia i sagrera de St. Joan de Pi, lo que a tramuntana confrontava amb la riera de Vere, això és Desvern.
(Cartulari de Sant Cugat, n. 891)
L’any 1060, 11 febrer, es venen dos peces de terra separades situades al Comtat de Barcelona als llocs nomenats Miçano, a les parròquies de St. Joan de Llobregat i St. Just de Vercio feta per Guadalt Adalbert a Bonfill, fill de Mir, difunt, per 12 unces d'or pur de Barcelona.
Arx. Corona d’Aragó, perg. de Ramon Berenguer I, vol. 3, p. 280)
L’any 1104, 27 gener el Papa Pasqual confirmà a la Seu de Barcelona la església de Sant Joan de Pino i les seves pertinences.
Arxiu de la Catedral, Llibre I de les Antiguitats n. 30)